Penso que no hi ha ningú que contesti negativament a aquesta pregunta. Desgraciadament tothom ha patit al llarg de la seva vida algun tipus de cremada. Però que són? i sobre tot, com les podem tractar en l’àmbit domèstic?.

Les cremades son lesions causades per una temperatura elevada en contacte amb l’organisme. El resultat de la lesió serà proporcional a la temperatura i al temps d’exposició que la causi, entre d’altres factors. Tenint en compte aquestes premisses, és fàcil deduir que podem trobar-nos una gran varietat de cremades en quan a la seva gravetat, tractant-se de lesions cutànies sense importància, algunes vegades, i en canvi, quan l’extensió i profunditat de pell afectada és important, poden desencadenar greus trastorns en tot l’organisme i, fins i tot, arribar a causar la mort de la víctima.

L’ésser humà ha patit cremades en totes les èpoques de la història. Fins i tot abans del descobriment del foc, és possible que ja patís algun tipus de cremada per causa d’algun fenomen natural: llamps, incendis naturals, volcans, guèisers, erosions per caigudes... És, però, al llarg de l’era moderna quan major nombre de cremades ha patit, sobre tot, en relació a les activitats pròpies de cada època: foc domèstic, indústries, guerres, modes (bronzejat solar), activitats lúdiques, etc.

Actualment, en un entorn com el nostre, es calcula una incidència d’un cas de cremada per cada tres mil habitants/any. La majoria d’aquestes cremades es produeixen a la llar i, predominantment, dins la cuina. La indústria, el trànsit, i les activitats lúdiques son l’origen d’un altre important nombre de cremades. Completen el total, algunes activitats laborals i altres causes com agressions o atemptats terroristes.

De tots els grups de risc, s’ha de destacar els nens. La seva curiositat natural i el desconeixement del perill els fa víctimes freqüents de les cremades. Principalment els nens entre dos i quatre anys. Als dos anys els nens comencen a caminar, però la seva inseguretat fa que les cames dels adults siguin un refugi per a ells. Si en aquell moment la mare o el pare porten a les mans una sopera plena o una cafetera acabada de fer es fàcil imaginar que sense voler s’aboqui tot el contingut a sobre de la criatura. A demés fins els quatre anys no tenen una alçada suficient com per veure el que hi ha a sobre dels fogons, un mànec de paella que sobresurti de la cuina es fàcil de colpejar i abocar-se tot el contingut per sobre. La recomanació perquè no es produeixin aquestes situacions es prohibir l’entrada a la cuina als nens mentre es cuina.

Un altre col·lectiu molt susceptible son els ancians. A diferència dels nens, la causa és la disminució de la sensibilitat i dels reflexes, propis del procés d’envellir. Haurem de vigilar molt la temperatura dels banys i sobre tot les bosses d’aigua calenta que acostumen a posar-se al llit, ja que si es molt elevada la pressió interna fa que esclatin, cremant totes les cames dels ancians.

Si malgrat aquests consells la cremada es produeix, refredarem la zona cremada amb aigua de l’aixeta. Només la zona afectada i amb aigua a temperatura ambient. Res de posar gel o de dutxar-lo sencer. Tampoc aplicarem cap més producte ni donarem cap medicació, taparem la zona amb roba neta de cotó, si es possible, i avisarem als serveis d’urgència per traslladar al nen o a l’avi a la Unitat de Cremats de Barcelona, el més aviat possible, per petita que sigui la cremada. Les greus conseqüències que poden tenir aquestes lesions en nens o ancians fa que requereixin el control en un centre especialitzat.

Si us plau oblideu-vos d’aplicar cap remei casolà, la pasta de dents, l’oli, la mel, etc. si no són contraproduents com a mínim després costen molt de retirar. Només aigua de l’aixeta, refredant la zona ja disminuirem molt el dolor i no s’haurà de donar cap analgèsic.

Espero que aquests petits consells us serveixin, però heu de tenir present que el millor tractament per les cremades es evitar-les.

Seguirem parlant del tema en propers números de la revista.

Xavier Teixidó i Vidal
Infermer de la Unitat de Cremats. Vall d’Hebró Hospitals
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la